L'excés de consum de programes
provinents de productores privades dona lloc a la
descapitalització dels serveis propis de TVC quan, a través de les
produccions associades, s'encarrega a empreses externes el que molt
bé es podia haver efectuat internament. L'externalizació de massa
tasques de producció comporta la disminució de la capacitat per
aprendre processos i desenvolupar productes en el terreny que s'ha
externalitzat i erosiona el desenvolupament de les competències
essencials de l'empresa, i aquestes competències són la clau
decisiva perquè sigui forta de manera permanent i per les seves
oportunitats de futur. Les decisions d'externalitzar solen
prendre's sobre assumpcions optimistes d'estalvi de costos a curt
termini però és rar que aquestes expectatives es compleixin en la
pràctica i no es tenen suficientment en compte les necessitats i
ambicions de competitivitat de l'empresa ni els factors qualitatius
que inclouen estratègies a llarg termini. També, per contractar
serveis externs, és de vital importància mantenir l’activitat i
el coneixement en les pròpies capacitats i la innovació en la
producció interna. Si falta aquesta capacitat (el “saber com”)
un mai pot estar segur del que vol comprar, o del que està comprant
ni a quin preu.
Una de les funcions que s'ha atribuït
a les televisions de servei públic, i molt en particular, a les
televisions públiques autonòmiques, ha estat la de contribuir a la
creació del teixit industrial audiovisual en el seu àmbit geogràfic
de cobertura, generant una demanda de serveis i de productes
audiovisuals que animi a la iniciativa privada a crear empreses per
oferir-los. Així ho estableix el Mandat-Marc del Parlament de
Catalunya en relació a la CCMA.
En els últims
anys, com a conseqüència de la crisi econòmica, s’han
intensificat les fusions, les absorcions i altres moviments
empresarials que estan redibuixant el panorama audiovisual; alguns
actors en surten debilitats i uns altres directament desapareixen. Un
dels factors contribuents a aquesta situació és la situació
de dependència per part dels productors privats de la demanda
generada per la televisió pública, una mancança que resulta
gairebé insalvable en molts casos, més quan els encàrrecs responen
més a polítiques clientelars per vincles polítics o d’altre mena
que a la solvència professional i empresarial de les empreses
contractades, que actuen més per l'obtenció de beneficis a curt
termini que per una estratègia de consolidació empresarial que els
permeti actuar com una peça independent en la indústria
audiovisual. El resultat és, en molts casos, una indústria gens
competitiva, sense capacitat per assumir riscos propis, ni afrontar
les inversions que els permetin consolidar-se.
Fomentar la indústria audiovisual
catalana per incrementar l'oferta de programes de qualitat que
responguin a la nostra identitat cultural i social, davant de productes de
producció aliena provinents de mercats estrangers, exigeix aconseguir
recuperar l'equilibri amb la producció interna, que s'ha alterat
al llarg dels anys; de 2004 a 2011 la despesa en produccions
associades s'ha incrementat en més d'un 100% mentre el pressupost
global de la CCMA ho ha fet només en un 65% i les despeses salarials
- un indicador clar de l'activitat interna - en un 35%. Un equilibri
que cal recuperar en benefici de la producció interna, optimitzant
al màxim els recursos tècnics i humans propis. En lo immediat cal
arrencar la producció interna d'un nou dramàtic i d'un concurs
diari al Plató 1.
